divendres, 28 de desembre del 2012
La caverna assetja el català
dilluns, 24 de desembre del 2012
El PP esfondra el model de cohesió escolar
dijous, 20 de desembre del 2012
Si ha dit això, Francisco Vázquez és un boig o li manquen una dotzena de grampons o li falta un bull
dissabte, 15 de desembre del 2012
diumenge, 9 de desembre del 2012
El conseller d'Educació menteix, perquè no diu tota la veritat
dijous, 6 de desembre del 2012
El PP ha fet una programacio temporitzada de l'extermini de la llengua catalana
dimecres, 5 de desembre del 2012
dijous, 29 de novembre del 2012
Xerrades d’en Pere qualsevol i la seva filla
Enteneu que 34 persones,
la majoria mallorquines, apedreguin les seves teulades?
Dia 14 d’agost, el dia que acabava
la primera caminada de CAMINS CONTRA MENTIDES, organitzada per Jubilats per
Mallorca em vaig trobar a la plaça de Ramon Llull de Manacor amb la filla d’en
Pere qualsevol, que avia anat allà a retre homenatge als caminadors, que havien
acabat els seus primers 234 quilòmetres i havien passat per 34 pobles de
Mallorca, denunciant les mentides del Govern i els atacs contra la llengua, la
cultura i el patrimoni de tots els mallorquins i de totes les mallorquines. La
filla d’en Pere qualsevol em va dir que havia tingut una xerrada interessant
amb el seu pare arran de l’aprovació de la reforma de la Llei de Funció Pública
en què es va eliminar el requisit de català per a accedir a l’Administració. Em
va dir que no l’havia enregistrada, però que intentaria recordar-la i me
l’enviaria per correu electrònic. Així ho va fer i la vos transcric:
-
Em pots
explicar, pare, què fan els teus per a eliminar la crisi?
-
Fan tot
el que poden, filla.
-
L’únic
que fan, pare, és retallar els sous, retallar els drets adquirits dels
treballadors i retallar els drets socials, és a dir, fan pagar la crisi als més
dèbils.
-
Això, com
ho deis vosaltres? Ah sí, això és demagògia. El Govern reparteix les pèrdues. I
a més la culpa és del govern anterior, que va adquirir molts de deutes.
-
No em
facis xerrar. Si la crisi duràs 100 anys i encara governàs el PP, sempre
donarien la culpa al govern anterior dels errors que cometen, perquè no saben
governar o perquè governen a favor d’uns pocs que els obliguen a actuar així, a
canvi d’un poquet de poder. Però jo no et volia xerrar d’això avui, sinó del
desastre que han fet tots els diputats del PP que han votat contra la seva
llengua.
-
No,
filla. El que han fet ha estat procurar que aquí puguin venir els millors
especialistes en qualsevol matèria i no trobin l’obstacle de la llengua d’aquí.
-
Sí, pare.
Hi havia una cua que arribava a la península de llarga que era, de famosos
especialistes que esperaven els llevassin l’obstacle de la llengua catalana.
Quina presa de pèl! Qui s’ho creu això? En tot cas, serà algun d’ells que no
l’ha volguda aprendre i ara la lleva del mig. El qui comanda, el madrileny, no
és estrany que ho faci, però els mallorquins, per què reneguen de la seva
llengua?
-
No
reneguen de la seva llengua, ja que l’han convertida en mèrit. Qui sàpiga
català tindrà més punts quan faci oposicions.
-
Per què
no converteixen en mèrit el coneixement de castellà i eliminen la seva
obligatorietat. No diuen que volen bilingüisme? No diuen que volen igualtat? No
diuen que volen llibertat? Coneixen el significat de cap d’aquestes paraules?
-
Del
castellà no se’n parla, perquè ja se sap que si vivim a Espanya...
-
Sempre
acabes utilitzant algun argument terrorífic i més demagògic que cap altre. Saps
que aquest argument és una fàbrica de fer independentistes?
-
No sé per
què.
-
Perquè si
quan un estat té una llengua oficial, és normal que aquesta llengua s’hagi de
saber per a accedir a la funció pública, també ho hauria de ser, en una nació
sense estat, però amb una llengua oficial, que a més és pròpia. Si això no és
així, si no pot ser d’aquesta manera, volem un estat, i així ja serà normal que
la llengua catalana sigui requisit per a accedir a l’Administració, sense ni haver-ho
de dir.
-
Jo crec
que això és una exageració. El partit que va obtenir més vots no ha fet res més
que complir amb el seu programa.
-
Es veu
que llegeixes el que diuen els governants o els diputats, perquè no fas res més
que repetir-ho i és fals, perquè en el seu programa no havien de pujar els
imposts, i no fan res més que pujar-los. Que dues llengües oficials no tinguin
el mateix tractament és una discriminació i una actuació contra l’Estatut i
contra tots els raonaments lògics.
-
La
qüestió de pujar els imposts és perquè no els queda més remei i la qüestió de
la llengua, ja t’ho he explicat més amunt. Jo no ho tinc massa clar, però si ho
han fet així, deu ser que està ben fet.
-
Tu
t’apedregaries les teves pròpies teulades?
-
No.
-
Idò això
és el que han fet aquests falsos mallorquins, menorquins i eivissencs quan han
votat contra la dignitat de la seva llengua. N’han renegat i l’han traïda. Això
és tot el seu mèrit.
-
No crec
que sigui tan greu la cosa, però s’ho haurien pogut fer mirar, haguessin pogut
reflexionar abans d’actuar d’aquesta manera que ha agreujat tant a tants de
mallorquins.
divendres, 16 de novembre del 2012
Èric Bertran, el Fènix català
dilluns, 12 de novembre del 2012
La política ha d'entrar fins al darrer racó de cada escola
diumenge, 4 de novembre del 2012
Programar el castellà com a llengua cooficial, greu errada de CiU
diumenge, 28 d’octubre del 2012
Escola pública i llibertat d'ensenyança
dilluns, 22 d’octubre del 2012
La independència causarà una fractura social?
diumenge, 14 d’octubre del 2012
Com si fossin de la generació dels xous d'impacte
dimecres, 10 d’octubre del 2012
Un ministre d'educació que ha perdut la xaveta
diumenge, 7 d’octubre del 2012
El Govern del PP contra el poble de les Illes Balears
dilluns, 24 de setembre del 2012
El segon CAMÍ CONTRA MENTIDES enllaca uns altres pobles de Mallorca
dimecres, 19 de setembre del 2012
dilluns, 17 de setembre del 2012
El Govern del PP menysté el poble, així com Espanya menysprea el Principat
diumenge, 9 de setembre del 2012
Dirigents polítics que no en tenen ni idea, de governar
diumenge, 2 de setembre del 2012
Per què es permet fumar dins els cotxes?
divendres, 24 d’agost del 2012
dilluns, 20 d’agost del 2012
Primer Camí contra mentides, objectiu assolit
dimecres, 15 d’agost del 2012
Vexacions, discriminacions i humiliacions d’un o d’una indígena1
Agressions lingüístiques
d’un guàrdia civil
L’indígena protagonista d’aquesta història és un
advocat fiscalista, que cada divendres agafava un vol a l’aeroport del Prat per
a anar a estudiar un màster a Madrid. Aquest divendres, l’empleat de seguretat
el va obligar a passar el detector de metalls dues vegades. Això va fer que dos
agents de la guàrdia civil s’hi apropassin i demanassin si tenia algun
problema. Els va respondre en català que no en tenia cap de problema. Llavors,
el caporal, amb actitud burlesca i agressiva, li va exigir que li parlàs en
castellà, i com que no va rebre cap resposta, se’l va endur a una sala petita.
Sembla esser que en
aquest moment l’indígena va canviar d’idioma, però tot i això el guàrdia civil
li va pegar amb una porra o un element metàl·lic a la cama i després el va
colpejar cinc vegades a la cara amb la mà estesa, mentre li cridava: Polaco de mierda! Habla ahora en catalán si
tienes cojones! L’altre guàrdia, que era més jove, s’estava mirant la feta.
L’indígena va demanar a l’agressor el nombre de la placa, cosa que no va voler
fer. Acte seguit el guàrdia civil el va treure de la sala i el va denunciar per
insults i no voler-se identificar.
A continuació,
l’indígena va denunciar el guàrdia civil als Mossos d’Esquadra per agressió
continuada i aquests el varen acompanyar a fer-se una revisió mèdica i li varen
tramitar la denúncia. L’indígena, que era advocat, va afirmar que estava disposat
a arribar fins al final. No queda més remei.
A Cortefiel tallen el bacallà en castellà
L’indígena i la seva
dona varen acudir al Cortefiel del Portal de l’Àngel, de Barcelona. Es varen
adreçar en català a un dependent de la secció de vestits d’home, qui els va dir
que no els entenia i que li parlassin en castellà. La indígena li va demanar si
feia poc que era a Catalunya i el dependent li va contestar que no tenia cap
obligació de saber el català ni cap intenció d’aprendre’l, i que com que ell
els havia parlat en castellà, els indígenes tenien l’obligació de contestar-li
en castellà.
L’indígena es va
emprenyar molt davant aquesta situació i li va dir que havia de respectar
l’entorn cultural on vivia. Un encarregat, sense cap mirament, va intervenir
dient que ja ens atendria ell i que si teníem res a dir, escriguéssim una carta
a Madrid. L’indígena va respondre que si havia d’escriure alguna carta era allà
mateix i no a Madrid. Un altre indígena que se n’havia adonat del que passava i
que era advocat els va dir que escrivissin una carta a la Generalitat, perquè hi
havia constància que havien passat uns quants casos com aquell.
Després els indígenes
varen parlar amb la directora qui va intentar disculpar el dependent, dient que
era italià. A això, l’indígena li va respondre que no era cap justificació per
la mala resposta que els havia donat.
Quan va sortir de
l’establiment, l’indígena pensava que seria necessari que establiments com
aquest instal·lats arreu dels Països Catalans haurien de rectificar o rebre
respostes adequades dels indígenes que els visitassin. També desitjava que les
institucions haurien de donar suport a actituds com la seva en defensa del
país.
A mi aquest part de la
nostra història m’ha fet pensar en la situació tan terrible que tenim aquí. Amb
uns governants que actuen com a forasters colonitzadors i renegats de la seva
condició d’indígenes que els varen llegar els seus avantpassats. Quina
desgràcia!
1 S’ha d’entendre que les vexacions, les
humiliacions i les discriminacions són les que certa gent vol infligir als que
actuen com a persones normals d’un país lliure. Però si no s’acota el cap i
s’arriba amb els morros fins a terra, no ho solen aconseguir. Ah, i indígenes
ho són tots els que volen esser del nostre país, dels nostres països.
Nota: Aquests articles sobre els maltractes rebuts pels
catalanoparlants sempre es refereixen a fets reals, que han ocorregut i que han
aparegut als mitjans de comunicació, m’han passat a mi, els he presenciat o
me’ls han contat. Mai no solen aparèixer tots els protagonistes, però sí els
llocs on passa l’agressió física o psicològica rebuda i qui l’ha provocada.
Joan Lladonet
divendres, 10 d’agost del 2012
Veuen la misèria arribar i només es preocupen d'eliminar la llengua catalana
dijous, 2 d’agost del 2012
dimarts, 24 de juliol del 2012
Falsedat dels arguments a favor de la reforma de la Llei de la Funció Pública
dijous, 19 de juliol del 2012
34 persones menyspreables aplaudeixen el seu propi etnocidi
dijous, 12 de juliol del 2012
Ni en els pitjors temps del franquisme
dimarts, 10 de juliol del 2012
Rumb cap a lhorari intensiu amb més de 20 anys de retard
divendres, 6 de juliol del 2012
Els qui protesten sempre són quatre radicals
dimecres, 4 de juliol del 2012
Drets Lingüístics
divendres, 29 de juny del 2012
Contra els atacs al català... fidelitat, resistència, insubmissió, independència
dimecres, 20 de juny del 2012
Única alternativa: vaga general indefinida
divendres, 15 de juny del 2012
Renegats,renegades,traïdors,traïdores i deslleials
dimarts, 12 de juny del 2012
Una colla d'ineptes de la Conselleria d'Educació crea el caos a l'escola
divendres, 8 de juny del 2012
Xerrades d’en Pere qualsevol i la seva filla Hotel, balearització, corrupció, deute, compensació...
Aquest article s'ha publicat a la Revista Ressò de Campos núm. 223, de maig de 2012
Aquesta vegada m’he trobat amb la
filla d’en Pere qualsevol al monestir de la Real, el dissabte quan se
celebraven les segones vint-i-quatre hores dels “Enllaçats per la paraula”. Jo
m’havia apuntat per anar a llegir durant mitja hora de l’horabaixa de dia cinc
de maig i ella es va assabentar d’aquest fet i va venir i va aprofitar per fer
també la seva lectura i la seva aportació a la protesta contra la política
lingüística d’aquest dissortat govern que ens ha correspost, després de les
darreres eleccions. Un govern que només governa per a destruït la identitat i
l’especificitat d’un poble més que mil·lenari. Allà em va dir que al dia
següent m’enviaria la xerrada que havia tingut amb son pare sobre la costrucció
de l’hotel a la Ràpita i que aquesta xerrada l’havien feta abans del diumenge
que hi havia d’haver una cadena humana enllaçant les platges verges. I així ho
va fer i aquí la teniu:
(Entre parèntesi faré una
confidència als lectors i lectores d’aquest o d’aquests escrits: quan envii la
meva col·laboració a Ressò, i després
la revista s’envia a la impremta, quan s’edita, desapareixen els guionets que
indiquen que canvia l’interlocutor o que indiquen el diàleg existent. A vegades
he posat cometes, però supòs que s’entén. Avui ho tornaré intentar amb els
guionets, a veure si apareixeran).
-
Vindràs a la cadena humana que farem
diumenge que ve per a unir tota la costa campanera, encara verge de grans
construccions? -va dir la filla a son pare.
-
Què dius, filla, però si això
representa el progrés. Si això ha de ser el començament de la recuperació
econòmica. Més feina i més turistes. Això representa més riquesa i més
ocupació.
-
Que hi vas d’equivocat, pare. Com es
veu que llegeixes certs mitjans de comunicació i escoltes certs personatges que
et mengen el cervell. Si es fa aquest hotel només hi haurà riquesa per a uns
quants. Mira bé qui són els que el defensen més aferrissadament!
-
A veure, si es fa l’hotel hi haurà
molta feina per a construir-lo i després molta feina per a tenir-lo funcionant.
Es tracta de centenars de llocs de treball. Els campaners en sortiran molt
beneficiats.
-
Altres raons a part, t’he de dir que
la construcció la farà alguna multinacional espanyola, no campanera; per als
llocs de feina importants, cercaran gent experimentada a altres parts, a altres
hotels, i per a la neteja, servici i manteniment de les habitacions, cercaran
gent que vulgui cobrar poc. L’atur campaner no ho notarà.
-
Crec que t’equivoques. El batle i el
segon batle prometen una gran recuperació econòmica per al poble.
-
Basta que miris l’atur que té ara
Campos i el que tenen Alcúdia, Llucmajor, Calvià, Andratx, Santanyí, Manacor,
etc., llocs on tenen molts hotels. L’atur, si fa no fa, és el mateix. I ho
seguirà essent si s’arriba a fer aquesta construcció.
-
Campos no té turisme en aquests
moments i amb l’hotel, arribarà turisme i això vol dir que arribaran més
doblers.
-
Saps què arribarà, pare? Saps què ha
significat la Ràpita per a moltes persones durant molts d’anys? Idò, la Ràpita
era un lloc d’estiueig, de tranquil·litat, de descans. Tot això s’haurà acabat.
La destrucció del medi ambient serà terrible, però hi haurà unes quantes
butxaques, poques, ben plenes.
-
T’equivoques filla, hi haurà molta
feina per a moltes persones de Campos i la intranquil·litat a la platja ja
existia aquests darrers anys.
-
Mira, Mallorca és una illa ben
malalta per culpa de tanta construcció a la vora del mar, de tanta explotació,
que fa que desaparegui el paisatge que durant tants anys cercaven els i les
turistes. Si tenia una part del cos sana, com era l’ecosistema que es troba a
les platges de la Ràpita, de les Covetes, del Trenc, el seu sistema dunar, el
Salobrar, etc. Ara la construcció d’aquest macro hotel causarà un impacte
mortal sobre aquest ecosistema i a la llarga això es pagarà molt car.
-
A mi no em convenceràs, però si jo em
pos a la pell dels campaners, t’he de dir que pens que han estat uns
sacrificats, que els han impedit urbanitzar la costa i sembla que se n’han
rigut d’ells.
-
Exacte, mon pare, ara l’has
encertada. Aquest és el mètode que han utilitzat els urbanitzadors i els
especuladors, quan veien que no els deixaven construir.
-
De totes maneres, si fas una enquesta
al poble de Campos sobre si volen que es construeixi l’hotel o no, segur que
sortiria una àmplia majoria que diria que sí, que volen l’hotel.
-
Això és el que t’he volgut explicar
abans. Aquesta opinió és falsa, ja que és una opinió induïda i manipulada. Es
comença a presentar el poble com una víctima, que no podem esser com els
altres, que ens han estafat, que no ens han deixat urbanitzar, que tots els altres
ho han fet, que ens han pres per beneits, etc., etc., i ja tenim el poble
revoltat i preparat per a votar sí a l’hotel.
-
Vols dir que l’opinió del poble pot
haver estat manipulada? Jo no ho crec.
-
Quan s’acusa els que volen anar a la
cadena humana de diumenge de ser males persones, segur que se’ls acusarà de
defensar les dunes i de destruir-les, segur que es dirà que hi han anat amb els
cans i que han embrutat la platja i que Campos és el que l’ha de fer neta, etc.
Qui usi aquests arguments és una persona interessada en la construcció. Campos
ara pot tenir l’orgull de mantenir les platges verges. Amb aquesta construcció
es destruirà gran part de la virginitat.
-
De totes maneres, és vera que Campos
ha estat una víctima, perquè tothom usa i abusa de les seves platges verges, en
fan propaganda fora de Mallorca i tothom vol viure del Trenc, però no es
compensa el poble com cal.
-
Tens tota la raó del món. Campos s’ha
merescut i es mereix tota casta de compensacions, perquè és vera que la major
part del prestigi que li queda a Mallorca prové d’aquestes platges verges, però
ho sent molt per tu. El teu partit ha governat quasi sempre durant aquests
darrers trenta anys, com a mínim vint-i-dos, ha governat a Campos i a Palma. I
aquest partit que governava és el que no ha estat capaç de compensar Campos, ni
tan sols va voler la taxa turística que hagués pogut sevir per a aquesta
compensació.
-
Per aquí tens un poc de raó. De totes
maneres esper que l’hotel es faci, que no es compleixin els teus vaticinis
negatius i que vagi poca gent a la cadena humana de diumenge.
"La nostra riquesa és poder gaudir del bilingüisme"
divendres, 1 de juny del 2012
Estafa monumental de polítics i banquers
dimarts, 29 de maig del 2012
El desgovern, la crispació i la mentida posen en perill la convivència
dijous, 17 de maig del 2012
El president més rebutjat de la història
divendres, 11 de maig del 2012
L'extrema dreta imposa la segregació
dijous, 10 de maig del 2012
divendres, 4 de maig del 2012
Volen destruir l'escola pública per a privatitzar-la
diumenge, 29 d’abril del 2012
Governar atacant el poble estimula la resistencia i la defensa
dimecres, 18 d’abril del 2012
Més accions contra la política lingüicida del govern del PP
http://in.directe.cat/joan-lladonet/blog/7754/mes-accions-contra-la-politica-linguicida-del-govern-del-pp
dimecres, 11 d’abril del 2012
Opinió de Jordi Solé i Camardons sobre el llibre Aquests són els teus drets lingüístics
Aquests són els teus drets lingüístics
JORDI SOLÉ i CAMARDONS. Aquests són els teus drets lingüístics, un llibre de Joan Lladonet que porta com a subtítol “Memòria d’un incompliment” té per objectiu explicar quins són els drets lingüístics dels ciutadans de les illes Balears, però també serveix per a la resta dels Països Catalans. I perquè un cop el lector tingui clar quin són els seus drets els pugui exigir. Un llibre que apareix en el moment més oportú, just abans d’iniciar-se l’enèsim atac contra el català –i aquest més furibund que mai- que ara té com a objectiu desmuntar l’edifici legal a mig construir des de fa trenta anys; ara el PP més dretà i pijo de la història recent està disposat a lluitar contra la feble normalització assolida amb penes i treballs, sang, suor, presons i llàgrimes. Lladonet ens proposa que els ho impedim amb totes les nostres forces. O fem això o veurem morir la llengua catalana.
El llibre –amb un pròleg de Joan Melià- recull escrits publicats entre el gener de 1997 i el maig de 2009 a la revista Ressò de Campos però justament degut a aquest nou atac l’autor hi ha inclòs sis nous escrits recents publicats a Diari de Balears o al seu blog d’Indirecte.cat.
El punt de partença és el text de l’adhesió en data 19 de novembre de 1996, del Parlament de les Illes Balears, màxima expressió de la voluntat popular, a la Declaració Universal de Drets Lingüístics. On es fa esment que els punts d’aquesta Declaració formaran part de les directius de la política lingüística a les illes.
L’autor, un patriota mallorquí de pedra picada, mestre i professor de secundària, autor de diverses propostes didàctiques i treballador sindicalista a l’STEI-i, que fa anys que tinc el plaer de conèixer a partir de la meva participació a l’Escola d’Estiu de Mallorca, ens explica que la llengua catalana és l’única històricament establerta a les Illes, que el seu ús és un dret personal inalienable, que malgrat això ens trepitgen els drets a la llengua, que tenim el dret de ser atesos en català arreu, que no es tracta d’assimilar els immigrants sinó d’integrar-los, que el conflicte lingüístic és ben viu, que al Parlament espanyol no es respecten les llengües “cooficials”, que la substitució lingüística continua avançant lentament, que a l’escola el català hauria de ser la llengua vehicular però l’alumnat es passa al castellà, que destrueixen SOM RÀDIO perquè era en català i volen muntar una televisió bilinguomodalitària… Fins a una quarantena llarga d’afirmacions punyents que tenen el punt final en els intents d’eliminar la immersió lingüística. Tot un seguit de raons que els ciutadans dels Països Catalans hem de conèixer mentre no aconseguim la Independència, l’únic marc on pot ser possible la normalitat lingüística.
Joan Lladonet, Aquests són els teus drets lingüístics. Memòria d’un incompliment. 2011, Escola de Formació en Mitjans Didàctics. STEI-i.
dilluns, 9 d’abril del 2012
Xerrades d’en Pere qualsevol i la seva filla Vaga de fam pels drets lingüístics
Aquest article s'ha publicat a la revista Ressò núm. 222.
Aquesta vegada m’han donat una agradable sorpresa que s’agraeix en temps de crisi, de retallades i d’haver de sofrir un govern que ens vol privar dels drets lingüístics més elementals. Un dels dies que he anat a visitar en Jaume Bonet, persona que pertany a Jubilats per Mallorca, associació a la qual també tinc l’orgull de pertànyer, em varen comunicar que hi havia anat una joveneta ben espavilada i ben garrida que m’havia deixat un paquetet per a mi. Vaig obrir el paquet i hi vaig trobar la gravació d’una xerrada d’en Pere qualsevol i la seva filla, perquè aquesta havia visitat en Jaume Bonet. Després de la primera visita havia tingut la conversa amb son pare i a la segona visita havia deixat la gravació, que és la següent:
- Mon pare, he anat a visitar en Jaume Bonet.
- Qui és en Jaume Bonet?
- Mon pare, que no llegiu el diari? Ha sortit unes quantes vegades.
- No em sona gens aquest nom.
- Doncs, ja sé quin diari llegiu. Un que li interessa que no circulin segons quines notícies. Un que tergiversa les que publica.
- Per a mi és un diari com els altres, però encara no m’has dit qui és aquesta persona que has anat a veure.
- He anat a veure en Jaume Bonet, que és una persona que ja fa més de dues setmanes que fa vaga de fam per la llengua, perquè els que comanden el teu partit no continuïn amb la seva política d’extermini de la llengua.
- Ara que ho dius havia sentit a dir cosa, però no li havia donat importància.
- És una llàstima, perquè aquesta persona es juga la vida perquè la teva llengua i la del nostre poble pugui seguir subsistint.
- No crec que la llengua estigui gens en perill, filla meva.
- Pare, mira que cavil·les poc! No saps que el Govern pretén fer una Llei que autoritzi a fer feina a la funció pública sense haver de conèixer el català?
- Això sí que ho he llegit. He llegit que convertien la llengua d’aquí, la que tu dius catalana, en un mèrit i no en un requisit, perquè així la gent l’estimarà. La gent no vol que li imposin cap llengua.
- Estàs segur del que dius, pare? O no s’imposa el castellà o espanyol?
- Bé, però això és la llengua d’Espanya.
- Ja hi tornam a ser! La nostra llengua, la que em vares ensenyar a partir del dia que vaig néixer, no és espanyola? Ja saps que és d’aquesta manera que vaig arribar a saber, que jo no era espanyola i que, per tant, això no és Espanya. El teu argument és molt perillós i és l’argument del PP.
- Bé, però no passa res si no s’exigeix el català als funcionaris. La llengua la continuarem parlant nosaltres.
- Pare, si es lleva l’obligatorietat de necessitar el català per esser policies, bombers, administratius, etc., quan anem a arreglar papers ningú no ens entendrà i no la podrem parlar, i a més, totes les persones que no són d’aquí no la voldran aprendre, si no serveix per a res.
- La situació és tan greu com tu la planteges?
- És clar i per això, perquè quedin les disposicions legals tal i com han estat fins ara, i que no eren d’allò millor, que encara ens provocaven molts de conflictes lingüístics, per això, en Jaume Bonet està fent una vaga de fam, perquè espera que hi hagi parlamentaris del PP, que vulguin votar en consciència, és a dir, que no votin aquest canvi de lleis, que no aprovin la nova llei lingüicida.
- Trobes que si s’aprova aquesta llei, la supervivència de la nostra llengua està en perill?
- I tant! Si s’aprova aquesta llei i no hi ha un canvi en el Govern en pròximes eleccions, a la nostra llengua, con tu dius, no li queden més de dues generacions de vida.
- Si és tan greu, segur que hi haurà parlamentaris del PP que faran un pensament.
- Si no el fan, l’haureu de fer persones com tu a les properes eleccions. Treure defora del poder persones que no soluciones la crisi, que la volen fer pagar a la classe treballadora i a la que està a l’atur, i que a més, ens volen prendre la personalitat com a poble.
- No crec que la cosa sigui tan greu, però per si de cas estaré més atent a les notícies que surtin sobre el tema. I si tornes a visitar en Jaume Bonet, dóna-li ànims de part meva.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)